El terme
municipal de Salt és un dels més petits de les comarques gironines i està
situat en l'extrem centre-oest de la comarca del Gironès.
Els seus
límits geogràfics són pel nord amb el terme de Sant Gregori; a l'est, amb Santa
Eugènia de Ter, Girona i Palau Sacosta; al sud, Vilablareix; i per últim, a
l'oest amb Bescanó.
El municipi de Salt es troba situat a la depressió prelitoral catalana i s'estén per la plana de la riba dreta del riu Ter. L’acció contínua i regular d’aquest riu fa que aquest sigui l’element més determinant i significatiu del seu medi natural i que Salt sempre hagi estat una zona molt bona per a dur-hi a terme l’agricultura i el regadiu.
El municipi de Salt es troba situat a la depressió prelitoral catalana i s'estén per la plana de la riba dreta del riu Ter. L’acció contínua i regular d’aquest riu fa que aquest sigui l’element més determinant i significatiu del seu medi natural i que Salt sempre hagi estat una zona molt bona per a dur-hi a terme l’agricultura i el regadiu.
La ciutat de Salt està formada per 30.000 habitants
aproximadament (segons les darreres dades de l'IDESCAT de l'any 2011) i la
densitat de població per hab./km2 és de 4.576,2. La superfície
d'aquest territori és de 6,6 km2 .
Salt comprèn dos nuclis de població: el poble de Salt i el
veïnat de Salt (abans anomenat Veïnat de Sant Antoni), els quals antigament estaven
separats però amb el temps han quedat integrats en un sol nucli urbà.
El tipus d’habitatges és molt diferent depenent de la zona del municipi. Les cases que formen la plaça de la Vila són del segle XVIII i tenen totes una mateixa forma i estructura que és molt típica i característica del barri vell de Salt. I per altra banda, trobem el grup de cases situades entre el passeig Països Catalans i el carrer Roca Delpech, les quals tenen un caràcter molt més modern i urbà.
El municipi de Salt té tota una sèrie d’edificis remarcables
i que permeten ràpidament identificar la ciutat.
D’entre tots, cal esmentar l'església de Sant Cugat, que
és un edifici voluminós dels segles XVIII i XIX, de tipus neoclàssic, situat a
la part més antiga del poble.
Destaquen dues torres importants:
- La torre de la Farga o de Santdionís: és una torre de l'antic Mas Feixes que servia per a controlar qui entrava al poble de Salt. Actualment es troba en un estat deficient i s'utilitza com a habitatge (en rehabilitació).
- La Torre Mirona, que era una important torre de guaita d’una masia.
També cal destacar diferents masos que són bastant coneguts com ara el Mas Ribot, Mas Llorenç i Can Pous.
El Mas Ribot era la casa pairal del Marquès de Camps, que fou el primer contribuent de la província de Girona i que tenia en propietat el 40% de les terres de Salt.
Torre de la Farga |
Destaquen dues torres importants:
- La torre de la Farga o de Santdionís: és una torre de l'antic Mas Feixes que servia per a controlar qui entrava al poble de Salt. Actualment es troba en un estat deficient i s'utilitza com a habitatge (en rehabilitació).
- La Torre Mirona, que era una important torre de guaita d’una masia.
També cal destacar diferents masos que són bastant coneguts com ara el Mas Ribot, Mas Llorenç i Can Pous.
![]() |
Mas Ribot |
El Mas Ribot era la casa pairal del Marquès de Camps, que fou el primer contribuent de la província de Girona i que tenia en propietat el 40% de les terres de Salt.
Mas Llorenç |
El Mas Llorenç està situat al costat de l'església i acull les instal·lacions de l'aigua, per tant, és de propietat municipal.
En destaquem la seva torre de defensa i les gàrgoles com a elements ornamentals i decoratius.
Can Pous |
Can Pous és una masia molt important de Salt que es troba situada a la plaça Cataluny. Es tracta d'un edifici del segle XIX que està molt a prop de l'antinc convent de monges clarisses.
Aneu bé, però queda interromput. Sembla que falti quelcom. Aquestes dues fotos, d'acord, caldria especificar si la Torre de la Farga corresponia també a una masia o què era...
ResponEliminaÉs interessant que citeu aquests grups de cases, però es mereixen dues fotos per diferenciar-les.
La situació geogràfica de Salt en la depressió prelitoral catalana i el que això representa val la pena també esmentar-la...
Per tant, bé, però completar!