Futurs possibles

Si ens parem a pensar sobre quin pot ser el futur del municipi de Salt, veurem que aquest és força incert, ja que està determinat en gran mesura per l'evolució de la immgració.

Hi ha diverses visions de futurs per aquest municipi. Una d’elles pot ser que Salt s’acabi convertint en un polígon comercial i residencial de mitja o baixa qualitat de l’àrea urbana de Girona, ja que cada vegada més s’estan creant noves zones urbanístiques i també comercials i d’oci, com és la zona de l’Espai Gironès i voltants. El fet que sigui de mitja o baixa qualitat pot ser perquè Salt és una de les poblacions on l’índex d’immigració és més elevat de Catalunya, i la procedència d’aquesta és sobretot de països pobres de l’Àfrica. 

Tot i això, hem estat valorant els diferents recursos de què disposa i creiem que Salt és un municipi capaç d’afrontar tots els reptes que se li presentin. 

Sobretot, el que s’espera de Salt és poder aconseguir una integració total de tots els habitants, sigui quina sigui la seva nacionalitat. Aquest és un dels reptes que té més importants, ja que cal recordar que en l’actualitat la immigració representa el 42,82% de la població. 

El que es vol aconseguir és promoure diferents projectes i activitats que ajudin a conviure diferents cultures en un mateix territori i, a la vegada, eliminar tots aquells prejudicis que moltes vegades es tenen sobre les persones estrangeres. 

Així doncs, dins d’aquest apartat creiem oportú parlar de diferents projectes que plantegen canviar i modernitzar el municipi. Un dels projectes més rellevants és:

El Projecte d’Intervenció Integral “Salt 70”

El Projecte d’Intervenció Integral (PII) també anomenat Salt 70, i aprovat per l’Ajuntament de Salt, inclou el sòl urbà construït  en les dècades dels 60 i dels 70, llevat del barri vell i dels creixements més actual. 

En aquesta zona, hi habitava el 70% de la població de Salt i on hi havia tota una sèrie de dèficits i problemàtiques que calia resoldre. Per exemple, que la densitat residencial del barri era de 176 habitatges/hectàrea, quan la mitja del municipi era de 12 habitatges/hectàrea. O també que gairebé el 20% de la població d’aquesta zona era de nacionalitat extracomunitària quan la mitjana de Catalunya és del 7%.

Aquests només són alguns dels motius pels quals es va creure necessària una intervenció de caràcter integral i urgent amb la finalitat de millorar els espais públics, dotar amb programes de dinamització comercial i prestar atenció als col·lectius més vulnerables (infància, adolescència, gent gran i persones en risc social).